MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7554 (01 / June / 2026)

Tàrrega, Pere (fl. Cardona, 1491 – 1520)

Creació de la fitxa: 2023-03-10
Darrera modificació: 2026-05-20
Categoria social i professional
prevere
Comentaris
Prevere de Cardona. Fill i hereu universal del barber-cirurgià de Cardona Pere Tàrrega (m. 1491). El 1517 el papa li reconegué la qualitat de procurador del benefici elesiàstic que tenia i el dret de presentació de beneficiats davant del bisbe. El 1520 vengué al mestre de cases Pere Bacó la casa que la Comunitat de preveres de Sant Miquel posseïa al carrer de Cambres Jussà de Cardona sota el domini del Precentor de Sant Vicenc i de les misses de Sant Antoni de la Coromina a cens de 2 gallines reduides a 2 sous, pel preu de 17 lliures i 11 sous. — Formes antigues del nom: «Petrus Tarregua» (llatí).
Bibliografia
Bach i Riu (1998), "Documentació de Barcelona en ...", p. 13
Galera Pedrosa (2004), "La construcció antiga a Cardona ...", p. 21, núm. 15
Ordenant als documents
Barcelona - BC - Arxiu històric: Batllia de Cardona – Bat Car 3/4, 8 ff. – Inventari, Notarial – 22 agost 1491

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).