MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7552 (01 / June / 2026)

Tàrrega, Pere (m. Cardona, 1491)

Creació de la fitxa: 2023-03-10
Darrera modificació: 2026-05-20
Categoria social i professional
barber-cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Cardona
Comentaris
Barber-cirurgià de Cardona. Se'n conserva l'inventari de béns, ordenat el 22/08/1491 pel prevere Pere Tàrrega (fl. 1491 – 1520), el seu fill i hereu universal, en el qual es descriu la casa i l'obrador de barber (malgrat que el fill l'anomena cirurgià), i es fa notar que posseïa una altra casa, on vivia el fill, tres vinyes, un hort i un censal. El 1472 havia estat clavari, no es diu si del gremi o de la vila de Cardona. De les escriptures descrites a l'inventari es dedueix que l'esposa Joana el premorí. El mobiliari de barberia fou adquirit per Carles Tàrrega (fl. 1491), de parentesc no especificat, potser un nebot aprenent. Tingué dos fills més, Joan i Gabriel (casats el 1491 i el 1498), i potser una filla, Margarida (casada el 1493), cap dels quals sembla que continués l'ofici. — Formes antigues del nom: «Petrus Tarregua» (llatí), «Pere Tàrregua» (català).
Posseïdor a les obres

Anònim. Tractat dels dotze signes (referències genèriques)

Esmentat als documents
Barcelona - BC - Arxiu històric: Batllia de Cardona – Bat Car 3/4, 8 ff. – Inventari, Notarial – 22 agost 1491

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).