MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom754 (22 / November / 2024)

Serradell, Patllari (fl. Girona, 1403 – 1414/1417)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2024-04-28
Categoria social i professional
conseller/jurat/paer - físic - jurat/prohom/conseller - llicenciat - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Llicenciat en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona
Comentaris
Metge (físic), de Girona. Els seus pares eren de Camprodon, d'on ell mateix probablement procedia i també la forma Patllari del seu nom, que correspon al del patró de la localitat. El 1403, essent llicenciat en medicina, es traslladà a Girona i els jurats li atorgaren una exempció fiscal durant cinc anys per retenir-lo (Reixach 2015, 2019). Obtingué la ciutadania i ingressà de seguida a l'elit de la ciutat. Fou jurat en cap (1405) i prohom (1406, 1407 i 1411) per la mà major del municipi de Girona (Batlle 1981; Reixach 2015, 2019), anys durant els quals ocupà diversos càrrecs al consell municipal (auditor de comptes, 1410) (Reixach 2015, 2019). El 1406 el bisbe de Girona Berenguer d' Anglesola (m. 1408) en posseïa un breu text autògraf sobre la pesta i altres matèries, que devia ser un tractat sobre el tema o potser més aviat la prescripció d'una dieta o un consilium personalitzat (Batlle 1932; Cardoner 1973; Cifuentes 2006). No hi ha proves que fos metge del bisbe com va suposar Batlle (1981). El 1407 fou requerit, juntament amb el també metge Francesc Samsó (fl. 1402 – 1407), per fer un informe pericial al tribunal de la batllia de Girona (MedCat, fons Luis García Ballester). Es casà amb Tecla, filla de Bernat Desbac, llicenciat en decrets, i de Constança Bell-lloc. El 1403 vivia a la casa de la sogra, ja vídua, prop de l'església de Sant Feliu. Feu testament el 1414, i morí entre aquesta data i el 1417, que ja consta com a difunt. Deixà almenys un fill, Pere Serradell, llavors menor d'edat, que seria mercader, actiu a Perpinyà i a València (m. c. 1433/1442). Un dels seus cunyats, Pere Desbac, ciutadà de Girona, fou senyor del castell de Rocabruna, prop de Camprodon (A. Reixach). — Formes antigues del nom: «Palladius Serradelli», «Palladius Sarradelli», «Pelladius Serradelli», «Pallarius Serradelli», «Pallarius Serradell» (llatí), «mestre Pellari Saradel» (català). — Agraïments: Albert Reixach (Universitat de Lleida).
Bibliografia
Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ...", p. 246 (p. 81 de la reimpr.), núm. 38
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 270
Batlle i Prats (1981), "Notícia sobre Pal·ladi ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Serradell, Pal·ladí'
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 107
Reixach Sala (2015), Municipi, finances i elits locals ..., vol. 1, pp. 632 i 749; vol. 2, pp. 923, 1251, 1299, 1355 i 1384 ("Patllari [o Pal·ladi] Serradell")
Reixach Sala (2019), Institucions locals i elits a la ..., vol. 2, pp. 554, 647. 715, 782 i 812 ("Patllari [o Pal·ladi] Serradell")
Variants del nom
Serradell, Pal·ladi
Autor a les obres

Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417). Regimen de pestilentia

Beneficiari als documents
Girona - AMGI - Fons Ajuntament de Girona – Manuals d'acords, 1403, f. 28r (òlim 26r) – Enfranquiment, Municipal – 15 març 1403
Girona - AMGI - Fons Ajuntament de Girona – Manuals d'acords, 1404-1406, f. 20r (òlim 16r) – Nomenament, Municipal – 4 febrer 1405
Contribuent als documents
Girona - AMGI - Fons Ajuntament de Girona – Talles, fogatges i estimes - Talla de 1403, f. 30r – Talla, Municipal – 1403
Girona - AMGI - Fons Ajuntament de Girona – Talles, fogatges i estimes - Talla de 1417, f. 8v – Talla, Municipal – 1417
Esmentat als documents
Girona - ADG - Processos – C-*** – Inventari, Notarial – 15 març 1406
Perit als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2048, f. 156r – Manament, Reial – 4 juliol 1407

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).