MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7446 (22 / November / 2024)

Safàbrega, Guillem (fl. Tarragona, 1376 – 1388)

Creació de la fitxa: 2023-02-07
Darrera modificació: 2024-04-15
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina, 1387
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Tarragona
Comentaris
Metge (físic). L'any 1376 fou contractat pel municipi de Tortosa per un període de dos anys amb un salari de 50 ll anuals. Aquest mateix any també treballà com a regidor de l'escola de gramàtica de la ciutat. L'any 1387, mentre exercia el seu ofici de físic a Tarragona, el consell municipal d'aquest lloc rebé peticions per tal d'abaixar el seu salari, però, finalment, es determinà que romangués igual. El mateix any participà, junt amb els metges Tomàs Caix (fl. 1378 – 1399) i Perfet Cap (fl. 1378 – 1388), els cirurgians Bernat Cerdà (fl. 1387 – 1411) i Guerau Sitjar (fl. 1387 – 1388) i els apotecaris Antoni Mallola (fl. 1375 – 1396), Guillem Martí (fl. 1375 – 1387) i Antoni Roca (fl. 1378 – 1440), en un informe per al rei de la situació epidemiològica de Tarragona. L'any 1388 marxà de la ciutat. — Formes antigues del nom: «Guillem Ça Fàbrega», «Guillem Ça Fabra» (català).
Variants del nom
Safabra, Guillem (fl. Tortosa, 1376)
Perit als documents
Tarragona - AHCT – Liber consulatus Tarracone, Sig. top.: 10, ff. 68v-70v – Lletra, Municipal – 15 novembre 1387

Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).