MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom744 (20 / May / 2025)

Benvingut Graffeo (fl. s. XIII-2)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2025-04-14
Categoria social i professional
cirurgià - mestre - oculista
Àrea d'activitat
Territoris: Egipte (sultanat) - Estats croats - Itàlia (península)
Localitats: Damasc - Jerusalem - Salern [Salerno]
Comentaris
Metge (cirurgià?), especialitzat en oftalmologia. Autor del tractat sobre la matèria més difós de l'Occident llatí (Ars probatissima oculorum), d'uns Experimenta i de dues obres perdudes sobre cauteris i fístules. Més enllà de la interpretació de passatges de les seves obres i de l'anàlisi de les seves fonts, no se'n coneixen dades biogràfiques. Se l'ha cregut dels segles XII o XIII (Kedar) o de finals del segle XIII (Eldredge), si bé actualment es pensa que cal situar-lo en la segona meitat del segle XIII (Rubin & Linde). Se'n suposa un origen italià, potser sicilià, pel nom (es documenta una família Graffeo a Sicília) i per les al·lusions geogràfiques i terminològiques que fa (Kedar), i una formació a l'Escola salernitana, pel contingut de l'obra i pel complement "de Salern" que a la traducció occitana es dona al seu nom. D'altres interpreten la menció "de Jherusalem" o "Hierosolomitanus" que a vegades acompanya el seu nom en el sentit de nascut, de família de o habitant de la ciutat o del regne croat de Jerusalem. Afirma haver exercit a diversos països, freds i càlids, també en terres musulmanes, i declara haver obtingut bones retribucions. Als Experimenta afirma exercir a Damasc i ser metge del "soldà" (Rubin & Linde), potser el mameluc Baybars (1260-1277), que va viure a la ciutat. Quant al cognom, part de la crítica prefereix "Grapheus" i considera "Grassus" un error transmès pels copistes, els incunables i la traducció francesa (Kedar), mentre que altres prefereixen "Grassus" (Eldredge). A descartar que fos jueu, que la seva obra principal fos escrita en hebreu i que hagués estat a la Universitat de Montpeller (Kedar). — Formes antigues del nom: «Benvenutus Grapheus», «Benvenutus Grapheus de Jherusalem», «Benvenutus Hierosolimitanus», «Benvenutus Grassus» (llatí); «Benvengut de Salern» (occità); «Benvengut Grateffè», «Benvengut», «Bevangut» (català).
Bibliografia
Albertotti (1897), "Benvenuti Grassi Hierosolimitani ..."
Albertotti (1897), "L'opera oftalmojatrica di ..."
Albertotti (1910), "Volgarizzamento italiano inedito ..."
Marqués Aguado - Miranda García - González Fernández-Corugedo (2008), Benvenutus Grassus: The Middle ...
Berger - Auracher (1884-1886), Des Benvenutus Grapheus Practica ...
Keil (1981), "Grapheus, Benevenutus"
Eldredge (1993), "The textual tradition of ..."
Eldredge (1999), "The English vernacular afterlife ..."
Kedar (1995), "Benvenutus Grapheus of Jerusalem ..."
Pansier - Laborde - Teulié (1901), Le compendil pour la douleur et ...
Scalinci (1931), "Benvenuto Grasso (o Grafeo) e ..."
Scalinci (1935), "Questione biografiche su ..."
Teulié (1900), La version provençale du traité ...
Bertoni (1904), "Sulle redazioni provenzale e ..."
Rubin - Linde (2014), "Western medicine for the masters ..."
Enllaços
Wikipedia ENG ("Benevenutus Grassus")
Viquipèdia CAT (trad. de l'anterior amb el nom inventat "Benvingut Gras", que no té cap tradició)
Variants del nom
Benvengut
Benvingut de Salern
Grasso, Benvenuto
Gratafè, Benvengut
Benvingut de Jerusalem
Autor a les obres

Benvingut Graffeo (fl. s. XIII-2). De morbis oculorum

—— [Traducció-Català] Benvingut Graffeo (fl. s. XIII-2). Llibre de les malalties dels ulls. Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).