MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7425 (18 / maig / 2024)

Salomó (Mestre) (fl. Tarragona, 1374)

Creació de la fitxa: 2023-02-02
Darrera modificació: 2023-11-17
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge - metge municipal
Activitat professional
Privada - Privada i municipi
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) - Tarragona
Comentaris
Metge (físic) jueu de Santa Coloma de Queralt. El 1369 fou contractat pel municipi de Santa Coloma cobrant un salari de 100 ss. El contracte li fou renovat l'any següent (Secall 1986). El 1374 fou contractat per la ciutat de Tarragona cobrant menys pel fet de no residir a Tarragona. Hom creu que atenia els malalts de l'hospital (Secall 1983). El mateix any 1374, per fer front a les despeses que acumulava el municipi, se suprimí l'ajuda al metge cristià Bertran Maiola (fl. ante 1374), i s'oferí el seu lloc, amb la meitat de salari, a mestre Salomó, que es trobava temporalment a la ciutat. A l'any següent, la ciutat de Tarragona tornà a valorar la necessitat de tenir un metge contractat. El 1383 hi consta contractat el metge Berenguer Ferrer (Del Real 1972).
Bibliografia
Secall i Güell (1983), Les jueries medievals ..., p. 472
Secall i Güell (1986), La comunitat hebrea de Santa ..., pp. 81-82
Sánchez Real (1975), "Los médicos de Tarragona ...", pp. 10-11
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Andrea Martí Gemma Escribà

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).