MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom741 (28 / abril / 2024)

Jacme, Joan (m. Montpeller?, 1384)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2022-03-09
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Papa Urbà V - Privada i rei
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Occitània
Localitats: Avinyó [Avignon] - Barcelona - Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge (físic). Mestre en arts i en medicina, que exercí com a professor a la Universitat de Montpeller. Això féu creure que era occità (Grand 1918, Wickersheimer 1936), però el descobriment d'una traducció catalana del Kitāb al-ʿuyūn d'al-Qūṭī (Alcoatí) al seu nom obligà a pensar en un origen català, del qual, però, no hi ha proves concretes, tot i que se l'ha suposat fill d'un «maestre Jacme», metge de Lleida, que serví Jaume II el Just (1267 – 1327) el 1304 (Simon de Guilleuma 1933). Potser estudià a Lleida, atès que no figura a les nòmines d'estudiants de Montpeller i París. El 1364, essent metge del papa Urbà V, fou nomenat canceller de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller (Cartulaire, doc. 123), tot i la forta oposició de Joan de Tornamira (c. 1330 – c. 1396). El 1369 era metge de Lluís, duc d'Anjou i lloctinent al Llenguadoc de Carles V de França (1338 – 1380), que el mateix any l'ennoblí. Assistí Gregori XI (1336 – 1378), a Avinyó, el 1372, el rei de França, a París, el 1378 (comitent, en aquest any, del Secretarium practice medicine, la seva obra principal, i qualificant-lo de «physicus regius»), i el febrer-març aquest mateix any 1378, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), a Barcelona (Roca 1928), que li encomanà la traducció esmentada. També assistí Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394), que li atorgà una indulgència plenària (Cartulaire, doc. 166, 1378) i el cridà per darrera vegada, a Lunèl, el 23/06/1384. Morí potser en el camí d'anada o de tornada («extra romanam curiam») a Montpeller, on tenia casa i muller (Maria), abans de l'11/08/1384, data en què Joan de Tornamira, amb qui havia mantingut una forta rivalitat, el substituí com a canceller de la Universitat (Cartulaire, doc. 174). A banda de les obres esmentades, li són atribuïdes les següents: De calculo in vesica, De pestilentia (1376), De sterilitate, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam (dubtós), De naturis paroxismorum, Receptae super quarto Canonis Avicennae de febribus, una disputatio sobre la lepra amb Joan de Tornamira (1363) i la traducció catalana d'unes Lletres de Galè a Corís sobre les malalties dels ulls (Simon de Guilleuma 1933, Wickersheimer 1936, Jacquart 1979, Bosc 2015). — Formes antigues del nom: «Johannes Jacobi» (llatí). En documents reials francesos és anomenat com a «Joannes Jame» (1369) i «Jehan Jacme» (1378) i als documents reials catalans «Johan Jacme» (1378-1379). «Jacme» és la forma medieval del nom 'Jaume' tant en català com en occità, que en aquest cas actua com a cognom i, per tant, és procedent regularitzar-ne l'ortografia ('Joan Jacme'), però no actualizar-lo ('Joan Jaume'), com s'ha fet erròniament en alguna ocasió. A partir de la coincidència del nom, Klebs 1935 suggerí, sense cap prova, que podia haver estat fill de Jaume d' Agramont (m. 1348).
Bibliografia
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, doc. 123, pp. 460-463, 166, pp. 602-606, i 174, pp. 634-635
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 804-805, núm. 501
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ..."
Grand (1918), "Un jurisconsulte du XIVe siècle ...", pp. 80 i 82
Fournier (1927), "Pierre Jame (Petrus Jacobi) ...", p. 487
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 33, 97 i (ed. dels documents) 168-169
Simon de Guilleuma (1933), "Notícia històrica dels ...", pp. 33-38
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Jean Jacme'
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp, 51, 59 i 175
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Jean Jacme (Jacobi)'
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v.
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 53-55
Enllaços
data.bnf.fr
Variants del nom
Jaume, Joan
Jacobi, Johannes
Jame, Joannes
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1261, f. 46r – Manament, Reial – 9 març 1378
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1261, f. 46v – Debitori, Reial – 9 març 1378
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1261, f. 26r – Notificació, Reial – 11 febrer 1378
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1586, f. 82v – Notificació, Reial – 18 març 1379
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1586, f. 4v – Lletra, Reial – 21 gener 1378

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).