MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7370 (27 / abril / 2024)

Abraham Salom (fl. Barcelona - Tàrrega, 1430 – 1492)

Creació de la fitxa: 2023-01-30
Darrera modificació: 2023-08-29
Categoria social i professional
filòsof - físic - jueu - metge - metge municipal - traductor
Activitat professional
Patró: Rei Joan II el Sense Fe - Privada i municipi
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Cervera - Tàrrega
Comentaris
Abraham ben Iṣḥaq Šalom. Metge, filòsof i traductor jueu de Tàrrega, actiu també a Barcelona. El 1452 uns particulars de Cervera, que el tenien com a metge i el preuaven molt, proposaren al consell municipal que l'aconductés, i així ho va gestionar de seguida, però no ho devia aconseguir (ed. Duran 1924; Duran 1972; Llobet 1984; Llobet 1990; Muntané 2012 el data; doc. amb citacions de Boeci). El 1455 era metge de Joan II el Sense Fe (1398 – 1479), llavors rei de Navarra (Carreras 1907; Duran 1924; Duran 1972; Llobet 1984; Muntané 2006). Almenys entre 1460 i 1483 fou aconductat per la vila de Tàrrega (Muntané 2006; Muntané 2012; interpreta que fou Cervera). El 1470, a Tàrrega, feu jurament de fidelitat a la princesa de Girona Isabel I de Castella, la Catòlica (1451 – 1504), juntament amb David Abenaçaia (fl. 1441 – 1492), físic i cirurgià jueu, també de Tàrrega, i altres, quan el rei li assignà la senyoria de la vila (Llobet 1984; Muntané 2006). Hi tingué casa des d'almenys 1434 (Muntané 2006), contigua amb la d'aquest darrer (Llobet 1984; Muntané 2015), que fou venuda a la seva mort, el 1492 (Steinschneider 1893; Llobet 1991; Badias & Saula 1998-1999; Muntané 2006). El seu fill Isaac Salom (fl. 1478 – 1492) també fou metge (Muntané 2012). Fou autor d'una obra teològica intitulada Něwé Šalom (‘Estances de pau', impresa Constantinoble el 1539 i a Venècia el 1574), en la qual seguí les línies filosòfiques de Maimònides (1138 – 1204), complementades amb la doctrina de Hasdai Cresques (c. 1340 – 1410/1411) i Leví ben Geršom (Gersònides). En aquesta obra situa el coneixement de les Escriptures i del Talmud molt per damunt de la filosofia, però admet que la recerca no només és permissible sinó també necessària per a la perfecció d'aquell coneixement (Davidson 1964; JE; GEC). Traduí a l'hebreu la Philosophia pauperum llavors atribuïda a Albert el Gran, una summa anònima de la filosofia natural d'aquest autor (Ha-Pilosofyah ha-Tivit, 'Sinopsi de filosofia natural'), i una part del comentari de Marsili d'Inghen a alguns temes de lògica de l'Organon d'Aristòtil (Še'elot u-Tešuvot, 'Preguntes i respostes'), amb un pròleg escrit per ell (Steinschneider 1893; Baer 1929-1936; Davidson 1964; JE; GEC). — Formes antigues del nom: «Abraham Salom», «Abraham Çalom», «Abram Çalom», «Abram Celom».
Bibliografia
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 465, núm. 277, i 469, núm. 280 ("Abraham Schalom b. Isak", "Abraham Schalom")
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s. v. 'Shalom, Abraham ben Isaac ben Judah ben Samuel'
Carreras i Candi (1907), Dietari de la guerra á Cervera ..., p. 44
Duran i Sanpere (1924), Referencies documentals del call ..., pp. 53 i 62-63, doc. 5
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 862n ("Abram Çalom", "Abraham Šalom", "Abraham b. Isak Šalom")
Davidson (1964), The Philosophy of Abraham Shalom ...
Duran i Sanpere (1972), Llibre de Cervera, pp. 383-384
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Çalom, Abram' i 'Salom, Abraham'
Llobet i Portella (1984), Algunes notícies sobre els jueus ..., pp. 15-16
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Abraham Çalom'
Llobet i Portella (1990), "Els metges a Cervera durant els ...", p. 129
Llobet Portella (1991), "Els jueus de Cervera i Tàrrega ...", p. 361
Badias i Mata - Saula i Briansó (1998-1999), "Les excavacions arqueològiques ...", p. 170
Muntané i Santiveri (2006), Fonts per a l'estudi de l'aljama ..., doc. 317, 394-395, 405, 431, 455, 458, 487, 510, 531, 533, 566, 588, 634, 655 i 658
Melamed (2015), "Abraham ben Isaac Shalom"
Muntané i Santiveri (2012), "Metges jueus contractats pel ...", pp. 140-142 i 144-145, doc. 1 ("Avraham Salom")
Muntané i Santiveri (2015), Regest dels documents de l'Arxiu ..., doc. 5016 ("magister Abraam", "mestre Avraham")
Enllaços
GEC (Dolors Bramon)
Wikipedia EN
Encyclopedia.com
Variants del nom
Abraham ben Iṣḥaq Šalom
Abraham Shalom
Abraham Xalom
Beneficiari als documents
Cervera - ACSG - Col·leccions: Faust de Dalmases i de Massot – capsa 23, plec Jueus, núm. 3006 – Sol·licitud, Personal/familiar – 22 juliol 1452

Lluís Cifuentes; Nacho Nebot

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).