MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7367 (27 / abril / 2024)

David Abenaçaia (fl. Tàrrega, 1441 – 1492)

Creació de la fitxa: 2023-01-27
Darrera modificació: 2023-09-29
Categoria social i professional
cirurgià - físic - jueu - metge - metge municipal
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Tàrrega - Verdú (Urgell)
Comentaris
Metge (físic i cirurgià), jueu, de Tàrrega. El 1441 assistí un noi que havia estat ferit al cap a Verdú. En aquells anys practicà el petit préstec a la comarca (Muntané 2015). El 1458 fou absolt de certs crims (Baer 1929-1936). Efectuà préstecs a sengles majorals del monestir de Poblet en els anys 1458 i 1469 (Altisent 1967), i probablement també a un mercader de Cervera el 1485 (Llobet 1984). El 1470, a Tàrrega, feu jurament de fidelitat a la princesa de Girona Isabel I de Castella, la Catòlica (1451 – 1504), juntament amb Abraham Salom (fl. 1430 – 1492), físic jueu de la mateixa vila, i altres, quan el rei li assignà la senyoria de la vila (Llobet 1984; Muntané 2006). El 1481 vengué una casa a Tàrrega, contigua amb la de mestre Abraham [Salom] (Muntané 2015). Potser es traslladà a Cervera, on va tenir casa al carrer del Vent. Morí el 1492, abans de l'expulsió dels jueus. No hi ha dades sobre el possible exili dels seus familiars (com mal interpretà Simon 1958). El seu fill Jucef Abenaçaia (fl. 1448 – 1492) també fou metge (Muntané 2015). — Formes antigues del nom: «Davi Abenaçaya», «Davi Abenasaya», «Davi Abenacaya» [i.e. Abenaçaya] (llatí).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 861n
Simon de Guilleuma (1958), "Crescas Abnarrabi, médico ...", p. 97 ("Davit Abenacaia")
Altisent (1967), "El monasterio de Poblet y unos ...", pp. 284-285 i 288-289
Altisent (1974), Història de Poblet, p. 381 ("David Abenasaia")
Llobet i Portella (1984), Algunes notícies sobre els jueus ..., p. 16
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Abraham Çalom' i 'David Abenaçaya'
Llobet Portella (1991), "Els jueus de Cervera i Tàrrega ...", pp. ***
Muntané i Santiveri (2006), Fonts per a l'estudi de l'aljama ..., doc. 403, 407, 414, 417, 419, 435, 443, 447-451, 453, 455, 461, 463, 506, 510-511, 534-525, 531, 546, 549, 555, 557-558, 562, 567, 580, 588, 591, 600-601, 606, 626, 648, 659, 662, 665, 670-673, 676, 678, 687, 689, 702, 722 i 724
Caballero (2007), De Cervera a Bĕ'er Šeḇaʽ ...
Caballero (2007), De Cervera a Bĕ'er Šeḇaʽ ...
Muntané i Santiveri (2015), Regest dels documents de l'Arxiu ..., doc. 4977, 4981-4986, 5016 i 5030 ("David Abenaçaya")
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'David Abenaçaya'
Acusat als documents
Cervera - ACSG - Col·leccions: Faust de Dalmases i de Massot – capsa 23, plec Jueus, núm. 3054 – Requeriment, Notarial – 27 juliol 1470
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3364, f. 71rv – Absolució, Reial – 20 novembre 1458
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3551, ff. 169r-170v – Donació, Reial – 20 juliol 1493

Lluís Cifuentes; Nacho Nebot

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).