MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom736 (22 / November / 2024)

Mondeville, Enric de (Mondeville, Normandia, c. 1260 – París?, c. 1320)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2019-12-02
Comentaris
Cirurgià francès, originari de Normandia, seguidor de la 'nova cirurgia' racional, introduïda a Franca per Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Serví Felip IV de França (1268 – 1314). Després de practicar la cirurgia als exèrcits, s'establí a París, on ensenyà i el 1306 emprengué la redacció d'un tractat de cirurgia (Chirurgia), que deixà inacabat a la seva mort.
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Bullough (1972), "Henry of Mondeville"
Keil (1981), "Heinrich von Mondeville"
Pouchelle (1983), Corps et chirurgie à l'apogée ...
Jacquart (1998), La médecine médiévale dans le ...
Gardenour (2005), "Henri de Mondeville"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Variants del nom
Mondeville, Henri de
Enric

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).