MedCat

Gènova, Anselm de (fl. Montpeller, s. XIII-2)

Categoria social i professional

cirurgià - mestre

Comentaris

Cirurgià. Aparentment oriünd de Gènova, tot i que el seu nom en llatí (Anselmus de Janua) va donar lloc a un inexistent "Anselme de (la) Porte" llenguadocià a partir de les traduccions quirúrgiques franceses medievals. Va viure en la segona meitat del segle XIII. Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306) (Chirurgia magna [1296], llib. II, cap. 1) el cita com a contemporani seu, dient que havia fet fortuna practicant un determinat tipus de trepanació molt habitual, tot i que li consta que molts pacients seus moren. Enric de Mondeville (c. 1260 – c. 1320) (Chirurgia, llib. V, cap. 6 [recepta d'ungüent]) i Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368) (Chirurgia magna, llib. III, doctr. II, cap. 1; llib. VII, doctr. I, cap. 5-6 [recepta d'ungüent] i doctr. II, cap. 1 [recepta de l'"Emplastre capital"]) en proporcionen receptes que consideren valuoses. Més tard també fou citat per Berengario da Carpi (Tractatus de fractura calve sive cranei, Bolonya, 1518). Les dues receptes recollides per Mondeville i Chaulhac van tenir circulació independent, i especialment famosa fou la de l'ungüent per a nafres, que segons els mateixos autors hauria estat comprada per Bonifaci VIII (c. 1235 – 1303) (papa: 1294-1303) i per Felip IV de França (1268 – 1314) (rei: 1285-1314). Chaulhac recull també (llib. VII, doctr. I, cap. 6) una recepta d'ungüent ("Ungüent de glòria") del seu nebot Joan. Tots dos són anomenats "mestre" en aquestes fonts. S'ha afirmat des d'antic (François Ranchin, Apollinare sacrum..., Montpeller, 1614) que era actiu a la Universitat de Montpeller i al Col·legi dels Dotze Metges.

Bibliografia

Astruc (1767), Mémoires pour servir à ..., pp. 81 i 150-151
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 29
De Donato (1961), "Anselmo da Genova"
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 5, p. 513

Enllaços

DBI

Variants del nom

Ianua, Anselmus de
Porte, Anselme de

Lluís Cifuentes