MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom727 (22 / November / 2024)

Longobucco, Bru de (Longobucco, Calàbria, c. 1200 – Verona?, c. 1286)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2023-07-30
Categoria social i professional
físic-cirurgià - professor
Comentaris
Cirurgià calabrès (Bruno da Longobucco, lat. Brunus de Longoburgo o Longoburgensis/Longobuccensis, «ego, Brunus, gente Calaber, patria Longoburgensis/Longobuccensis»), amb formació mèdica. Nascut a Longobucco (Cosenza, Calàbria central, lat. "Longoburgo") segurament a principis del s. XIII. L'inici de la seva formació s'ha volgut vincular, sense testimonis documentals que ho avalin, a l'Escola salernitana (Selmi 1966). Estudià cirurgia amb Ugo Borgognoni, a Bolonya, juntament amb el fill d'aquest, Teodorico. Es traslladà a Pàdua, on va escriure les seves obres (la Chirurgia magna, acabada al gener de 1253, i més tard la Chirurgia parva), i on va ensenyar medicina a la canònica regular de San Paolo, que era hospital i alberg de pelegrins (xenodochium) (Pesenti 1989; Morpurgo 2007). Més tard, passà a Verona, on també ensenyà, fins a la seva mort, que s'ha fixat (F. Russo), sense gaire proves documentals, vers 1286.
Bibliografia
Selmi (1966), "Un chirurgo della Scuola ..."
Tabanelli (1970), Bruno da Longoburgo, un chirurgo ...
Pispisa (1972), "Bruno da Longobucco", recull la bibliografia antiga
Keil (1978), "Bruno von Longoburgo"
Pesenti (1989), "Arti e medicina: la formazione ...", p. 170
Adorisio (2005), "Bruno, «eccellentissimo ..."
Morpurgo (2007), "La tradizione salernitana in ...", p. 345
Enllaços
Treccani.it (Pispisa 1972)
Fragmenta Collecta
Variants del nom
Bru [mestre]
Longoburgo, Brunus de
Calàbria, Bru de
Autor a les obres

Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286). Chirurgia magna

—— [Traducció-Català] Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286). Cirurgia. Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).