MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom721 (28 / abril / 2024)

Cellerer, Pero (fl. Daroca, 1310 – Calataiud, post 1337)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2016-06-05
Categoria social i professional
físic
Comentaris
Metge (físic) de Daroca (Aragó), on tenia possessions i es casà amb Rama. Fou deixeble d'Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) a la Universitat de Montpeller, però sembla que no arribà a obtenir el grau de mestre en medicina. És possible que completés o compilés dues obres atribuïdes a Arnau —Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotarium i Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), De venenis— mentre era a Daroca. El 1310 fou cridat per atendre Jaume II el Just (1267 – 1327) a Terol, i tot seguit aquesta ciutat el contractà com a metge municipal. S'hi traslladà, però la ciutat sembla que no complí la seva part del contracte i tornà a Daroca. El 1317 es traslladà a Calataiud, contractat pel municipi, hi fundà una beca per a estudiants de medicina i de teologia, i hi va romandre la resta de la seva vida. Malgrat això, viatjà per tota la Corona d'Aragó exercint la seva professió, sobretot al servei de diversos membres de la família reial.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 81, doc. 69, i 93-94, doc. 76; i vol. 2, p. 37, doc. 42
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 81-83
McVaugh (1994), "«Petrus Cellerarius discipulus ..."
McVaugh (1995), "Two texts, one problem: the ..."
Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", pp. 239-240 i 246
Variants del nom
Cellerarius, Petrus
Editor a les obres

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium

Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 249, f. 228v – Manament, Reial – 25 setembre 1326

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).