MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom719 (22 / November / 2024)

Gilbert l'Anglès (fl. Anglaterra - França, s. XIII m.)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2024-04-28
Categoria social i professional
físic - metge
Activitat professional
Autor
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Anglaterra (regne) - França (regne)
Localitats: Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge anglès. Autor d'una enciclopèdia mèdica intitulada Compendium medicine (c. 1260) en la qual s'identifica com "Gilbertus de Aquila". A partir d'aquest nom, se l'ha relacionat amb un Gilbert de l'Egle (Gilbert of Eagle), sacerdot i metge documentat a Anglaterra entre 1205 i 1214, però una anàlisi dels manuscrits en situa l'activitat en les dècades centrals del s. XIII. Sembla haver desenvolupat gran part de la seva carrera al continent, però no hi ha cap evidència que s'hagués format a Salern, com s'havia suposat. En canvi, el contingut de la seva obra fa molt més probable una formació a Montpeller o a París. Les seves obres representen una molt primerenca recepció del galenisme arabitzat al nord dels Pirineus. També fou autor d'un comentari al De urinis de Gilles de Corbeil (c. 1140 – c. 1224).
Bibliografia
Getz (1982), "Gilbertus Anglicus anglicized"
Getz (1991), Healing and Society in Medieval ...
Riha (1994), "Gilbertus Anglicus und sein ..."
Green (2005), "Gilbertus Anglicus"
McVaugh (2010), "Who was Gilbert the Englishman?"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 161, 193 i 222
Enllaços
Wikipedia ENG
Variants del nom
Gilbertus Anglicus
Aquila, Gilbertus de
Eagle, Gilbert of

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).