MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7182 (27 / abril / 2024)

Berga, Jaume de (II) (fl. Puigcerdà, 1327 – 1370)

Creació de la fitxa: 2022-12-11
Darrera modificació: 2023-03-03
Categoria social i professional
apotecari/especier - conseller/jurat/paer
Comentaris
Natural de Puigcerdà. Fill de l'apotecari de Cervera, Jaume de (I) Berga (m. 1324) i d'Esclarmonda (filla de Pere Fabra) (fl. 1327). Pare de Pericó de Berga (fl. 1370). En quedar orfe de pare, el seu avi, l'apotecari de Puigcerdà Pere Fabra (fl. 1296 – 1327), es comprometé a fer-se càrrec d'ell i de la seva mare i portar-lo tres anys més tard a Cervera donant-li 12 ll b. L'any 1368 fou esmentat a un document com a conseller d'aquesta vila. — Formes antigues del nom: «Jacobus de Berga» (llatí), («Jacme de Berga») (català).
Esmentat als documents
Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – vol. 1368-1376, f. 16v – Vària, Notarial – 28 agost 1368
Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – vol. 1369, f. 24rv – Vària, Notarial – 4 març 1369
Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – vol. 1370-1375, ff. 5r-9r – Capítols matrimonials, Notarial – 1370
Testimoni als documents
Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – vol. 1365-1367, f. 56v – Vària, Notarial – 26 agost 1366

Sofia Garçon Peyrí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).