MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom718 (20 / maig / 2024)

Nicolau de Salern (fl. Salern, s. XII-1)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2016-12-13
Categoria social i professional
físic
Comentaris
Metge de l'Escola salernitana, actiu abans de c. 1150, del qual no es tenen dades certes. Presumpte autor (tot i que el seu nom no apareix als mss. més antics) de l'Antidotarium Nicolai, text fonamental de la farmàcia pràctica medieval que, com a conseqüencia d'un seguit de confusions, també s'ha atribuït a Nicolau d'Aversa (metge salernità de mitjan s. XIII), Nicolau Myrepsos (metge bizantí de la segona meitat del s. XIII, potser el mateix que és anomenat Nicolaus Alexandrinus, autor d'un Δυναμερόν), Nicole Prévost (lat. Nicolaus Praepositus o Prepositus, metge francès de la segona meitat del s. XV autor d'un Dispensarium ad aromatarios) i Nicolau de Farnham (metge i eclesiàstic anglès, format a París, de la primera meitat del s. XIII, les obres del qual no es conserven). L'obra inclou una recepta d'un «vomitus noster» ('el nostre emètic') que apareix citada com a «vomitus Nicolai» al Compendium del Magister Salernus (c. 1155-1160), que certificaria l'existència del personatge i la seva autoria del l'Antidotarium. Més informació a la fitxa de l'obra.
Bibliografia
Wickersheimer (1911), "Nicolaus Prepositi ..."
Keil (1987), "Nicolaus Salernitanus"
Wallis (2005), "Nicholas of Salerno"
Enllaços
data.bnf
Bookrags
Autor a les obres

Nicolau de Salern (fl. s. XII-1). Antidotarium Nicolai

—— [Traducció-Català] Nicolau de Salern (fl. s. XII-1). Antidotari. Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).