MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom715 (23 / November / 2024)

Simó de Gènova (m. post 1304)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2023-09-21
Categoria social i professional
metge - sacerdot - traductor
Comentaris
Sotsdiaca i capellà metge dels papes Nicolau IV (1288-1292) i Bonifaci VIII (c. 1235 – 1303). Canonge de Rouen. Autor de: Clavis sanationis sive Synonima medicine (finals s. XIII), on sistematitzà el vocabulari mèdic, fortament alterat pels processos de traducció. En col·laboració amb un cert Abraham de Tortosa (fl. s. XIII-2) traduí de l'àrab al llatí el Liber servitoris de preparatione medicinarum simplicium d'Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040) (part 28a del Taṣrīf) i el Liber aggregatus in medicinis simplicium atribuït per ells a Serapió, en realitat l'obra farmacològica d'Ibn Wāfid (999 – 1075) —vegeu Serapió (pseudo). Lat.: Simon Januensis. It.: Simone da Cordo, Simone da Genova, Simone Monaco.
Bibliografia
Daunou (1847), "Simon de Gênes, médecin"
Steinschneider (1892), "Zur Literatur der 'Synonyma'"
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., ***
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Sezgin (1967-<2010>), Geschichte des arabischen ..., vol. 3 (1970), pp. 228-229 i 323-325
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Jacquart (1988), "La coexistence du grec et de ..."
Jacquart (2000), "Médecine et lexicographie au XVe ..."
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 210 i 259
Enllaços
Simon Online
Variants del nom
Simon Januensis

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).