MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom712 (22 / November / 2024)

Benvenist ben Benvenist Saporta (fl. Saragossa, 1290 – Vilafranca del Penedès, 1311)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2024-06-12
Categoria social i professional
jueu - traductor
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Saragossa [Zaragoza] - Vilafranca del Penedès
Comentaris
Benvenist ben Benvenist Saporta o Benvenist Saporta fou membre de la influent família jueva dels Benvenist (arag. Benveniste) o Saporta (llatí «de Porta»), de rabins i mercaders, aparentment originària de Saragossa i amb branques a Barcelona, Narbona, Burgos o Tudela. Fill de Vidal Benvenist Saporta (fl. 1268 – 1296). El 1290 vivia a Saragossa i Alfons II el Liberal (1265 – 1291) ordenà que es respectessin els privilegis concedits pels reis anteniors al seu fill Açda (Régné 1978). Durant 15 mesos dels anys 1296-1297 el seu pare Vidal Benvenist Saporta (fl. 1268 – 1296) i ell traduiren al català una obra mèdica en àrab per encàrrec de Jaume II el Just (1267 – 1327) (Rubió 1908-1921). El 1299 encara vivia o estava vinculat a Saragossa, ja que el rei manà al merino que obligués a pagar els seus deutors (Mañé & Escribà, 1993-1995; Monterde & Cabanes, 2000). El 1306 habitava a Vilafranca del Penedès i reclamà al rei el pagament de la retribució encara deguda per aquella traducció (Rubió 1908-1921). El 1309 obtingué el suport del rei per reclamar un préstec que el seu pare, ja difunt, havia fet al noble Guillem (I) d' Entença (m. 1320), de la vegueria de Tortosa, però el 1311 encara hagué d'impetrar una nova ordre del monarca. No consta que fos metge, com s'ha suposat alguna vegada a causa de la traducció. — Formes antigues del nom: «Benvenist Avenbenvenist» (1296), «Benvenist Abenvenist» (1299), «Benvenist Avenvenist» (1306), «Benvenist Saporta» (1309), «Benvenist Çaporta» (1311).
Bibliografia
Vidal (1886-1888), "Documents sur la langue catalane ...", 31 (1887), 68, doc. 52
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 9, doc. 11 (1296 i 1306)
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., p. 366, núm. 2067 (1290, "Abenvenist")
García Ballester (1989), "La medicina en el reinado de ...", p. 143 (1296)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 50, nota (1295, i.e. 1296)
Mañé - Escribà (1993-1995), The Jews in the Crown of Aragon ..., vol. 1, p. 25, doc. 37 (1299, «Abenvenist»)
Cifuentes i Comamala (1997), "«Translatar sciència en romans ...", pp. 18 i 33
Agramont (1998), Regiment de preservació de ..., p. 21 (1295, i.e. 1296)
Monterde Albiac - Cabanes Pecourt (2000), "Aragón en las cartas reales de ...", p. 535, doc. 82 (1299, «Abenbenvenist»)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 62-63, 94 i 103
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v.
Variants del nom
Benvenist Abenbenvenist
Benvenist Saporta

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).