MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7118 (28 / abril / 2024)

Ismael Abencrespí (fl. València, 1292 – 1314)

Creació de la fitxa: 2022-11-30
Darrera modificació: 2023-10-13
Categoria social i professional
físic - jueu
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic), jueu, de la ciutat de València. Fou nomenat adelantat de l'aljama de la ciutat de València per Alfons III el Benigne (1299 – 1336) (6/06/1292). Aquest mateix any, a conseqüència de la gran rivalitat que va tindre amb els Xuprut, els membres d'aquesta família cremaren el privilegi reial que posseïa per exercir la medicina. L'any 1301, Jucef Xuprut colpejà i injurià Ismael (Hinojosa 2006: 432-434). Interposà una demanda contra el draper valencià Pere Gilabert (fl. 1314) pels 100 ss que aquest li devia del salari de tractar-lo de l'epilèpsia que patia (8/03/1314).
Bibliografia
Hinojosa Montalvo (2006), "Médicos judíos en la ciudad de ...", pp. 432-434.
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 49
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Acusador als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia de València – vol. 15, f. 190rv – Demanda, Municipal – 8 març 1314

Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).