MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom711 (22 / November / 2024)

Vidal Benvenist Saporta (fl. Barcelona, 1268 – 1296)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2024-06-12
Categoria social i professional
jueu - traductor
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Vidal ben Benvenist Saporta o Vidal Saporta fou membre de la influent família jueva dels Benvenist (arag. Benveniste) o Saporta (llatí «de Porta»), de rabins i mercaders, aparentment originària de Saragossa i amb branques a Barcelona, Narbona, Burgos o Tudela (Hernández 2007: 118 i quadre genealògic a 132). Fill i hereu de Benvenist Saporta (m. Barcelona 1268, però empadronat a Vilafranca del Penedès), que fou batlle de Barcelona, Girona, Lleida, Vilafranca del Penedès, Perpinyà, Cotlliure i Mallorca, i un destacat financer de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), per al qual també efectuà tasques diplomàtiques que requerien el coneixement de l'àrab. El seu nom litúrgic era Abraham. Era menor d'edat a la mort del seu pare, el 1268. Durant 15 mesos dels anys 1296-1297 ell i el seu fill Benvenist ben Benvenist Saporta (fl. 1290 – 1311) traduiren al català una obra mèdica en àrab per encàrrec de Jaume II el Just (1267 – 1327). Potser també estava empadronat a Vilafranca, com el seu pare, i com el 1306 ho estava el seu fill Benvenist. En aquesta darrera data el rei manà pagar el que encara es devia de la traducció al seu fill i ja no se l'esmenta, segurament perquè ja era mort. Efectuà un préstec al noble Guillem (I) d' Entença (m. 1320), de la vegueria de Tortosa, que el seu fill i hereu tingué dificultats per cobrar malgrat el suport del rei el 1309, quan ell ja es fa constar que era mort, i el 1311. No hi ha proves que fos metge, com s'ha suposat alguna vegada a causa de la traducció. — Formes antigues del nom: «Vital Benvenist de Porta», «Vital de Porta», «Vital Çaporta», «Vital Saporta» (llatí).
Bibliografia
Vidal (1886-1888), "Documents sur la langue catalane ...", 31 (1887), 68, doc. 52
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., doc. 607 i 1010 (1274 i 1283, «Vidalon»)
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., p. 416 (1268)
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 9, doc. XI (1296)
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 2, pp. 109-110, doc. 110 (1278, «Vitalis de Porta, filius quondam Benvenist de Porta»)
Burns (1996), Jews in the Notarial Culture ..., p. 148, doc. 6 (1269, «Vitalis» i «Abraam»)
Cifuentes i Comamala (1997), "«Translatar sciència en romans ...", pp. 18 i 33
Agramont (1998), Regiment de preservació de ..., p. 21 (1295, i.e. 1296)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 62-63, 94 i 103
Hernández (2007), "El testamento de Benvenist de ...", pp. 128-135, 137-138, 145-147, 149-150
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Benito Julià (2013), "Conflictes jueus al Penedès ..." (testament del pare; altres parents)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Vidal Benvenist de Porta'
Enllaços
GEC
Variants del nom
Vidal Saporta

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).