MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom705 (20 / maig / 2024)

Cremona, Gerard de (Cremona, c. 1114 – Toledo, 1187)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2023-09-21
Categoria social i professional
canonge - professor - traductor
Comentaris
Gherardo (o Gerardo) da Cremona (Gerardus Cremonensis) fou el més destacat dels traductors d'obres científiques de l'àrab al llatí. Establert a Toledo (c. 1144), on fou el personatge més important de l'anomenada Escola de traductors de T., sembla que s'ha d'identificar amb un canonge de la catedral documentat en els anys 1174 i 1176. Hi ensenyà "astrologia" i "la doctrina dels àrabs". S'ha proposat atribuir algunes de les obres i traduccions que porten el seu nom a un altre "Gerard de Cremona", Gerard de Sabbioneta (fl. s. XIII), com a conseqüència de la confusió entre els dos personatges en algunes fonts o amb arguments poc sòlids.
Bibliografia
Boncompagni (1850-1851), "Della vita e delle opere di ..."
Lemay (1985), "Gerard of Cremona"
Jacquart (1989), "Remarques préliminaires à une ..."
Pizzamiglio (1992), Gerardo da Cremona
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 23, 25, 67, 73, 138 i 187
Schiavetto (2000), "Gherardo da Cremona"
Schulman (2002), The Rise of the Medieval World ..., pp. 158-160 (Roberto Plevano)
Burnett (2005), "Gerard of Cremona"
McVaugh (2009), "Towards a stylistic grouping of ..."
Enllaços
Treccani.it
Wikipedia DE
Traductor a les obres

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf

—— [Traducció-Llatí] Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Chirurgia. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).