MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7006 (27 / abril / 2024)

Umer Tauell (II) (fl. València, 1324 – 1349)

Creació de la fitxa: 2022-11-23
Darrera modificació: 2022-11-23
Categoria social i professional
cirurgià - jueu
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Cirurgià, jueu, de València. Fill de Umer Tauell (I) (1297 – 1314) i germà de Abraham Tauell (fl. 1318 – 1332). El 1324, ell i el seu pare foren protegits per Jaume II el Just (1267 – 1327) de les taxacions abusives que es pretenia aplicar l'aljama de València en la distribució dels tributs reials. El 23 de juliol de 1349 actuà com a marmessor, junt amb Salomó Alborabe, del testament de Nayub, fill d'Issac Abnayub, jueu de l'oligarquia valenciana. — Formes antigues del nom: «Omar Tahuell» (llatí).
Bibliografia
Hinojosa Montalvo (2006), "Médicos judíos en la ciudad de ...", p. 30.
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 181, f. 240r – Manament, Reial – 23 març 1324

Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).