MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom7004 (09 / maig / 2024)

Umer Tauell (I) (1297 – 1314)

Creació de la fitxa: 2022-11-22
Darrera modificació: 2022-11-23
Categoria social i professional
físic - jueu
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Físic, jueu, de la ciutat de València. Pare de Jucef Tauell (fl. 1324) i de Abraham Tauell (fl. 1318 – 1332) (McVaugh 1993, 656). Treballà al servei dels frares menors del convent de València (McVaugh 1993, 60). El 23 de març de 1298 el rei Jaume II el Just (1267 – 1327) li concedí un privilegi perquè no es procedira contra ell per motius fiscals ni de béns. El 2 de maig de 1307 el mateix rei, Jaume II el Just (1267 – 1327), li concedí que en les peites i els tributs no pogueren ser embargats els seus béns (Hinojosa 2006: 421). L'any 1314, a conseqüència de la gran tasca que havia fet, el rei el dispensà d'exercir els seus càrrecs a l'aljama (Hinojosa 2006: 433-434).
Bibliografia
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ...m pp. 56 i 60.
Hinojosa Montalvo (2006), "Médicos judíos en la ciudad de ...", pp. 417, 421-422, 430 i 432-433.

Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).