MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom697 (27 / abril / 2024)

Martí, Bartomeu (c. 1382 – València?, 1462)

Creació de la fitxa: 2008-07-16
Darrera modificació: 2021-09-24
Categoria social i professional
examinador - físic-cirurgià - mestre - protometge
Activitat professional
Hospital - Patró: Eclesiàstic - Patró: Noble
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge cirurgià format en medicina (físic-cirurgià). Mestre en arts i en medicina. Ciutadà de València. Fou metge del convent cistercenc de Santa Maria de la Saïdia (c. 1444-1461); va ser metge de l'hospital dels Innocents (1436-1466); metge d'Isabel de Borja, mare de Roderic de Borja (Alexandre VI) i de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), esposa d'Alfons el Magnànim, a la qual atengué en la darrera malaltia, i examinador de metges de la ciutat i regne de València en els anys 1419, 1421, 1422, 1428, 1431, 1437, 1440, 1455 i 1458. El 1445 participà en una autòpsia pericial a València, ordenada per Maria de Castella (1406 – 1458) (Cardoner 1973, amb la data 1441 errònia) i també en altres casos per als que fou requerit (troballa d'un cos incorrupte, enverinaments). Es conserva l'inventari dels seus béns (Garcia Ballester 1866-1967 ed. la biblioteca; Cifuentes 2006), i també el del seu fill Pere Martí (m. 1506). -- Vegeu Bartomeu (fl. s. XV últim quart).
Bibliografia
Garcia Ballester (1966-1967), "Tres bibliotecas médicas en la ...", pp. 385-392 (biblioteca)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 177 (autòpsia)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 114 (llibre en català a l'inventari)
Ferragud Domingo (2015), "Religiositat i medicina a la ...", p. 138 (peritatge cos incorrupte)
Ferragud (2016), "Los peritajes médicos en la ...", p. 188 (peritatge enverinament)
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., pp. 86-87, 115 (confirmació del pare i atenció a la reina Maria)
Miralles (2011), Crònica i dietari del capellà d ..., p. 316 (defunció)
Posseïdor a les obres

Anònim. Llunari (referències genèriques)

Benvingut de Salern (fl. s. XIII ex.). De morbis oculorum

—— [Traducció-Català] Benvingut de Salern (fl. s. XIII ex.). Llibre de les malalties dels ulls. Traductor: Anònim

Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Chirurgia parva

—— [Traducció-Català] Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306). Summa de cirurgia. Traductor: Salvà, Guillem (fl. 1329)

Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm. – Àpoca, Notarial – 13 octubre 1447
València - ARV - Registres notarials – vol. 2428, f. 266rv – Vària, Notarial – 26 juliol 1431
Comprador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2734, s. f. – Compravenda, Notarial – 8 març 1438
Fiançador als documents
València - AHMV – Llibre d'aveïnaments, b3-4, mà 4, f. 16v. – Aveïnament, Municipal – 11 març 1426
Testimoni als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 9520. s. f. – Testament, Notarial – 9 abril 1453

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).