MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6955 (22 / November / 2024)

Fabra, Pere (fl. Puigcerdà, 1296 – Puigcerdà, 1327)

Creació de la fitxa: 2022-11-18
Darrera modificació: 2022-12-11
Categoria social i professional
apotecari/especier - ferrer
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Puigcerdà - Puigcugul (Berguedà)
Comentaris
Ferrer i apotecari, nascut a Puigcugul (Berguedà), l'any 1296, es trobava habitant a Puigcerdà i es casà amb Elisenda (filla de Martí d'Espunya, esposa de Pere Fabra) (fl. 1296 – 1297), filla de Martí d' Espunya (fl. 1296 – 1297) i Arsenda (esposa de Martí d'Espunya) (fl. 1296 – 1297), de Puigcerdà, els quals prometeren entregar-li en dot, 462 ss i 6 drs b. L'any 1297 reconegué els pares de la seva esposa 250 ss b. com a part del dot promès. El novembre de 1315 dissolgué la societat d'especieria que tenia a mitges amb l'apotecari de Cervera, Guillem Especier (fl. 1315). En morir el seu gendre, l'apotecari de Cervera, Jaume de (I) Berga (m. 1324), prometé fer-se'n càrrec de la vídua, Esclarmonda (filla de Pere Fabra) (fl. 1327), així com del fill d'aquesta i nét seu, Jaume de (II) Berga (fl. 1327 – 1370), i portar aquest a Cervera tres anys més tard. — Formes antigues del nom: «Petrus Faber», «P. Fabri» (llatí), «P. Fabre» (català).

Sofia Garçon Peyrí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).