MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom686 (22 / November / 2024)

Lustrac, Jaume (fl. 1395 – 1400)

Creació de la fitxa: 2008-07-10
Darrera modificació: 2023-05-21
Categoria social i professional
alquimista
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I l'Humà
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Anglaterra (regne) - França (regne) - Occitània
Localitats: Barcelona - Londres [London] - Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Alquimista («alquimiayre») al servei de Joan I el Caçador (1350 – 1396) i de Martí I l'Humà (1356 – 1410), oriünd del regne de França, molt probablement d'Occitània (Lustrac és un poble del municipi de Trentels, a la comarca de l'Agenès, departament d'Òlt i Garona). Fou contractat per Joan I i Martí l'Humà entre els anys 1395-1400 perquè treballés en «la obra major de la alquímia, ço és, la péra filosofical», amb tot un equip d'ajudants, en una mena de laboratori instal·lat a la torre de l'Àngel del palau reial de l'Almudaina de Palma. Fou tramès a Anglaterra (1395) per assessorar el pintor mallorquí Francesc Comes en la realització d'uns retrats a la cort anglesa. En morir Joan I (1396), continuà treballant per al seu germà i successor al ‘laboratori' de Palma, juntament amb el seu equip, i amb carta blanca del nou monarca. Al cap de poc (1399) comunicà al nou rei que preveia acabar aviat l'«obra major de la alquímia» que estava fent, i el monarca li reiterava el seu suport tot agraint-li «lo libret que·ns trametés de la obra de la péra filosofical que vós havets continuada en Mallorques», que identifiquem amb el seu Liber Fenicis o Phenix dedicat al rei Martí. Poc després, però, el rei féu cas de rumors arribats de Mallorca, que l'acusaven de falsari («el seu fet és estat tot vanitat mesclada ab gran temeritat, de què per bona rahó serie digne de bon càstich»), li anul·là l'assignació econòmica i ordenà que el conduïssin pres a Barcelona. L'últim que se'n sap és el perdó de què fou objecte, a instància de la reina Maria de Luna (1357 – 1406), i es pensa que degué tornar a França o a Anglaterra. — Formes antigues del nom: «Jacme Lustrach» (català).
Bibliografia
Luanco (1887), "Otro libro catalán desconocido" (Phenix)
Quadrado (1887-1888), "Miscelánea histórica ..."
Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 1, pp. 67-76 i 208-214; i vol. 2, pp. 5-7
Bonet (1899), "El alquimista J. de Lustrach ..."
Sureda i Morera (1914), De la corte de los señores reyes ...
Pereira - Spaggiari (1999), Il Testamentum alchemico ..., pp. xxi-xxii (amb bibliografia)
Rodríguez Guerrero (2002-2007), "El manuscrito 7443 de la ..." (Phenix)
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", pp. 471-472
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 231, 250-251, 254 i 444
Enllaços
Iris.cat (23/04/2023) (Jaume Sastre Moll)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).