MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom681 (06 / October / 2024)

Domènec, Jaume (fra) (Cotlliure, ? – Barcelona?, 1384)

Creació de la fitxa: 2007-12-11
Darrera modificació: 2015-02-19
Comentaris
Frare dominic i mestre en teologia. Fou provincial del seu orde a Provença entre 1362 i 1367, inquisidor del regne de Mallorca i col·laborador del rei Pere III. Per bé que un document de 1384 el relaciona amb una desconeguda traducció de l'Alcorà, la seva activitat principal fou la historiografia. D'una banda, Nicolau Rossell, cardenal d'Aragó i inquisidor d'aquest regne, li encarregà unes cròniques de l'orde de Sant Domènec, alhora que fou segurament autor d'una Genealogia dels reis de Navarra i d'Aragó; de l'altra, i per ordre del rei Pere III, des de 1263 s'ocupà de la compilació d'un Compendi historial que deixà incomplet en morir (a partir de 1385, Pere III n'ordenà la continuació a Antoni Ginebreda). Per bé que es tracta d'una compilació a partir de diverses fonts, el gruix principal de l'obra és traduït del Speculum historiale, de Vicenç de Beauvais. D'un document de Pere III de 1380 sembla desprendre's que va traduir al català altres obres llatines ("vàreu traduir del llatí al vulgar molts llibres històrics i d'altres, a precs nostres i per a nós"). (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Domènec, Jaume)

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).