MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6770 (27 / abril / 2024)

Bordils, Bernat de (fl. Girona, s. XIV)

Creació de la fitxa: 2022-11-07
Darrera modificació: 2022-11-08
Categoria social i professional
jurista
Comentaris
Jurista de Girona. Membre d'una destacada família de juristes d'aquesta ciutat que, a l'extingir-se la línia masculina al s. XIV, imposaren el cognom als Escala, als Santmartí i als Santdionís, vinculats per matrimoni. Segons un ex-libris, la seva anònima esposa (ja vídua?) posseí l'actual ms. 767 de la UB (Digestum, s. XIV), en el qual un vidu anònim de Girona afegí l'obituari de la seva esposa Blanca (1376), amb la que s'havia casat cap a 1360, i el del confessor d'aquesta, Francesc Guerau (m. 1377). — Formes antigues del nom: «micer Bernat de Burdils» (català). — Possibles identificacions: 1. Un misser Bernat de Bordils, que fou doctor en lleis i professor, es casà amb Brunissenda, una filla del mercader de Barcelona Pere Mitjavila, fou conseller de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i morí de pesta el 1348 (Guilleré 1993-1994; Hurtado 2005, 2007). El 1332 Alfons III el Benigne (1299 – 1336) l'autoritzà a construir un forn de coure pa a l'àrea de Cuguçacs, a Girona (Fernández 1995; Canal et al. 2013). El 1333 fou procurador de Girona per pactar amb el rei la contribució de la ciutat a l'armada contra els genovesos (Mutgé 1996; Boadas & Casellas 2005). El 1335 lliurà al bisbe de Girona una apel·lació a l'arquebisbe de Tarragona a propòsit d'un forn edificat pel mateix bisbe (ADG, Notularum, G-9, f. 131v). Fou síndic de Girona a les corts de Barcelona de 1340 i al parlament de Barcelona de 1344 que ratificà la sentència condemnatòria de Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) (Crònica de Pere III, cap. 3, núm. 183). La seva esposa Brunissenda encara vivia el 1355. Només se'ls coneixen dues filles. // 2. Un Bernat de Bordils, gironí o de possible ascendència gironina, adquirí a Mallorca els terrenys de la possessió que més endavant s'anomenà Son Bordils durant la dècada de 1360. Es casà amb Blanca Pont, filla d'Arnau Pont i vídua de Guillem Ferragud, matrimoni documentat en l'any 1375 (cessió al seu marit de censos a Mallorca en pagament del dot) (Gómez & Roig 2018).
Bibliografia
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 1, pp. 142, 203, 437 i 458-459; vol. 2, pp. 184-185, 273, 340-341, 345, 347-348, 352, 354, 383-384, 408, 427, 444-445 i quadres geneal. 5 i 13
Fernández i Trabal (1995), Una família catalana medieval ..., p. 388
Mutgé i Vives (1996), "La contribució de les ciutats de ...", p. 634
Boadas i Raset - Casellas i Serra (2005), Catàleg de pergamins del fons de ..., pp. 223-224 (doc. 294-295) i 283-284 (doc. 384-385)
Hurtado (2005), Llibre de deutes, trameses i ..., ff. 4r, 30v i 74v ("madona Brunissenda, muyer de l'honrat misser Bernat de Burdils")
Hurtado (2007), Els Mitjavila: una família de ..., p. 277 ("Burdils")
Canal - Canal - Nolla - Sagrera (2013), Història urbana del Mercadal de ..., p. 71 i apèndix p. 34 (doc. 318)
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 235
Gómez-Pujol - Roig López (2018), "Sobre l'establiment dels primers ...", pp. 69, 72 i 78
Enllaços
ADG, Notularum
Atorgant als documents
Barcelona - BFAUB - Manuscrits – 767, f. 278v – Obituari, Personal/familiar – 15 novembre 1376

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).