MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom675 (22 / November / 2024)

Guzmán y Pimentel, Gaspar de (Roma, 1587 – Toro, 1645)

Creació de la fitxa: 2007-12-11
Darrera modificació: 2023-09-30
Categoria social i professional
bibliòfil - ministre (govern) - noble
Comentaris
Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar fou un noble i polític castellà, primer ministre (valido) de Felip IV de Castella (Felip III de Catalunya-Aragó). Entre d'altres títols, posseí els de comte d'Olivares i duc de Sanlúcar la Mayor, i per això és conegut com el comte-duc d'Olivares. Fill i successor d'Enrique de Guzmán y Ribera (Madrid, 1540-1607), que havia estat ambaixador a França i a Roma i virrei de Sicília i Nàpols. Mecenes i bibliòfil, posseí una gran biblioteca, en bona mesura aconseguida gràcies a privilegis del rei per sostreure llibres de les persones i les institucions que volgués i per posseir-ne de prohibits per la Inquisició. Se'n conserva un inventari parcial, elaborat a instància seva en els anys 1625-1627. El fill del seu nebot i hereu, Gaspar de Haro y Guzmán (1629 – 1687), regalà part de la col·lecció al rei (1654), que la ingressà a la biblioteca d'El Escorial (1656), i la resta es dispersà. Protegí Virgilio Malvezzi (1595 – 1654).
Bibliografia
Gallardo (1863-1889), Ensayo de una biblioteca ..., vol. 4, cols. 1479-1527 (biblioteca, edició fragmentària a partir de la còpia de la RAH)
Marañón (1935), "La biblioteca del Conde-Duque de ..." (biblioteca)
Andrés (1972-1973), "Historia de la biblioteca del ..." (biblioteca)
Wagner (1991), "Sobre el paradero de algunos ..." (biblioteca)
Enllaços
GEC
Wikipedia ES
Variants del nom
Olivares, comte-duc d'

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).