MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6721 (22 / November / 2024)

Grassa, Bernat de la (fl. València, 1321 – 1333)

Creació de la fitxa: 2022-11-01
Darrera modificació: 2022-11-01
Categoria social i professional
físic - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic), de València. Estigué associat a l'apotecari Jaume Espanyol (fl. 1320 – 1334), que fou el seu procurador per cobrar deutes en diverses ocasions. A instància de Jaume II el Just (1267 – 1327), el 1321 anà amb l'apotecari a Castella a assistir l'infant Joan d'Aragó (1302 – 1334), arquebisbe de Toledo. — Formes antigues del nom: «Bernardus de la Grassa» (llatí), «Bernat de la Grassa» (català).
Bibliografia
Cerveró Gomis (1960-1964), "Pintores valentinos, su ...", 45 (1960), p. 250
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 121
Company - Aliaga - Tolosa (2005-<2013>), Documents de la pintura ..., vol. 1, p. 64, doc. 111
Mocholí Roselló (2012), Pintors i altres artífexs de la ..., p. 508
Beneficiari als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – vol. 36, s. f. – Condemna, Municipal – 26 gener 1331

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).