MedCat

Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)

Categoria social i professional

beneficiat - escrivà - sacerdot

Comentaris

Clergue adscrit a la cancelleria reial, on va ingressar el 1366 com a ajudant de registre de la reina Elionor, que a partir de 1370 el va nomenar capellà seu. Consta que els anys 1373 i 1375 estudiava dret canònic i, d'ençà d'aquesta darrera data, apareix documentat com a capellà del rei Pere III (1375, 1381) i, després, del rei Joan I (1390). Almenys des de 1377 exercia el càrrec de rector de Maella, a la diòcesi de Saragossa. [El 1373 el rei Pere l'havia recomanat al papa per a l'obtenció del benefici de Maella, i el 1375, havia cursat una recomanació idèntica perquè obtingués el benefici de Tiana, a la diòcesi de Barcelona.] Per un document de 1375 sabem que abans, per ordre del rei Pere III, Nicolau havia escrit els epitafis dels reis Jaume II i Alfons III, i havia traduït del català al llatí una de les versions de Anònim Palermità, Crònica de Sicília, Traductor: Guillem Nicolau i, del llatí al català, Anònim Palermità, Crònica de Sicília, Traductor: Guillem Nicolau. El 1390 va enllestir la traducció catalana de Ovidi, Lletres d'Ovidi, Traductor: Guillem Nicolau. Dels documents relatius a aquesta obra (peticions de la reina Violant perquè li enviï el text) es desprèn que l'autor va afegir glosses marginals a la seva traducció, que s'han conservat gràcies a una versió castellana del segle XV. La traducció de Nicolau, en prosa, és íntegra i abasta tota l'obra ovidiana, amb les omissions pròpies de la transmissió medieval (hi manquen l'epístola XV, uns versos de la XVI i practicament tota la XXI). Cada epístola va precedida per una introducció que resumeix el mite; aquestes introduccions són traducció de materials dels Bursarii ovidianorum de Guillem d'Orleans, un difós comentari a Ovidi de cap a 1200. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Nicolau, Guillem)

Josep Pujol