MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6706 (27 / abril / 2024)

Alfonso (mestre de triaga) (fl. Saragossa, 1329)

Creació de la fitxa: 2022-10-18
Darrera modificació: 2022-10-20
Categoria social i professional
mestre de triaga
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Mestre de confegir la triaga, veí de Saragossa. El 1329 denuncià davant del rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336) que Joan (mestre de triaga) (fl. 1329 – 1333), de València, no exercia correctament l'ofici i tenia mal producte, i el monarca ordenà que el justícia criminal de València Francesc de Vinatea (m. 1333) efectués una prova, a la qual no es presentà, que avalà l'activitat del valencià. El 1333 aquest aval fou confirmat per l'infant Pere, després Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), com a lloctinent general.
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 576, ff. 12v-13r – Confirmació, Reial – 31 desembre 1333

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).