MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6705 (22 / November / 2024)

Joan (mestre de triaga) (fl. València, 1329 – 1333)

Creació de la fitxa: 2022-10-18
Darrera modificació: 2022-10-20
Categoria social i professional
mestre de triaga
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Mestre de confegir la triaga, veí de València. Havent estat denunciat davant del rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336) per mala praxi i per tenir mal producte per Alfonso (mestre de triaga) (fl. 1329), de Saragossa, el 1329 se sotmeté a una prova ordenada pel monarca davant del justícia criminal de la ciutat de València Francesc de Vinatea (m. 1333), que en certificà per escrit la fiabilitat. El 1333 obtingué de l'infant Pere, després Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), com a lloctinent general, la confirmació d'aquell document.
Bibliografia
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 157
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 576, ff. 12v-13r – Confirmació, Reial – 31 desembre 1333

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).