MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6701 (27 / abril / 2024)

Rusticoni, Roberto da (m. Barcelona, 1312)

Creació de la fitxa: 2022-10-07
Darrera modificació: 2022-10-07
Categoria social i professional
doctor - físic - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Doctor en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Milà (senyoria/ducat)
Localitats: Barcelona - Bèrgam [Bergamo]
Comentaris
Metge (físic). Originari de Bèrgam (Llombardia). Doctor en medicina. Morí a Barcelona el 12/03/1312 i fou sepultat al claustre del convent de Santa Caterina, en una urna adossada a la paret. — Formes antigues del nom: «Robertus de Rusticonibus» (llatí). — Nota: fa l'efecte que la data que dona la font de la notícia és errònia i ha de ser posterior a 1350.
Bibliografia
Capmany i de Montpalau (1961-1963), Memorias históricas sobre la ..., vol. 3, p. 1021 [ed. orig.: vol. 4 (1792), p. 99]
Pi y Arimon (1854), Barcelona antigua y moderna, ó ..., vol. 1, p. 565
Atorgant als documents
Barcelona - Sta. Caterina – [perdut] – Epitafi, Personal/familiar – 17 març 1312

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).