MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6686 (25 / November / 2024)

Jacme, Bernat (fl. Figueres, 1305 – 1347)

Creació de la fitxa: 2022-09-19
Darrera modificació: 2023-10-11
Categoria social i professional
ciutadà - convers/donat/oblat - hospitaler (administrador)
Activitat professional
Hospital
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Figueres
Comentaris
Hospitaler (administrador) de l'hospital de Figueres. Devia ser un burgès de la localitat, amb un patrimoni important. No tenint hereus, ell i la seva esposa Garsenda decidiren cedir tots els seus béns per a la fundació d'un hospital a la vila, i aixi ho feren constar notarialment en un document que no s'ha conservat. El 1305 Jaume II el Just (1267 – 1327) els cedí una casa a Figueres perquè hi poguessin instal·lar l'hospital (Farías 2009; Colomer & Fumanal 2013). La fundació entrà en funcionament el 1313. En aquest any, a petició seva, el bisbe de Girona Guillem de Vilamarí (m. 1318) reconegué la fundació, els concedí la condició eclesiàstica de conversos, amb l'obligació de dur un hàbit específic (una creu vermella sobre roba d'un color discret o cendrós, "lividus", que Torrent 1963 traduí per "blanc" i relacionà forçadament els fundadors amb els llavors tot just desapareguts templers) i de pagar un cens anual d'una lliura de cera, i els en nomenà administradors vitalicis (Cobos 2004; Marquès 2009; Colomer & Fumanal 2013). L'edifici es construí darrere l'absis de l'església parroquial de Sant Pere, a l'actual carrer de la Jonquera, al costat de l'encara avui existent capella de Sant Sebastià que a l'inici del s. XVII substituí l'antiga capella de l'hospital, que en aquell moment fou traslladat extramurs (Bernils 1966 i 1993). El 1321 rebé el bisbe Pere de Rocabertí (m. 1324) durant la visita pastoral a l'hospital (Colomer & Fumanal 2013). El 1343 reconegué a l'abat de Vilabretran el condomini d'una possessió a Figueres, a la zona d'Aiguamorta (Egea 1993). Bernat morí a l'estiu o inicis de tardor de 1347, atès que el 31/10/1347 (confirmat pel bisbe el 7/11/1347) es nomenà un nou administrador d'aquell hospital (Marquès 2009; Colomer & Fumanal 2013, situen la mort "durant l'octubre"). — Formes antigues del nom: «Bernardus Jacobi» (llatí). — Nota: el nom s'ha traslladat al català com "Bernat Jacob", fent una estranya transposició literal del llatí (Rodeja 1942-1960 i 1962), i, sobretot més recentment, com "Bernat Jaume" (Torras 1883; Bernils 1977; Egea 1993; Cobos 2004; Marquès 2009; Farías 2009; Colomer & Fumanal 2013), amb una actualització improcedent del cognom a una forma "Jaume" que no existia abans del segle XVI. La traducció del nom al castellà com "Bernardo Jaime" (Torrent 1963; Bernils 1966) no té cap justificació històrica. L'actual Centre sociosanitari de Figueres , annex a l'hospital que és hereu d'aquella antiga fundació, porta el nom de "Bernat Jaume".
Bibliografia
Torras (1883), "Noticias históricas é inéditas ...", p. 123 ("Bernat Jaume y Gasunda")
Rodeja Galter (1942-1960), Figueras: notas históricas, vol. 1 (1942), p. 104 ("Bernardo Jacob [Jaime] y Gasendis", tot seguit "Gamisendis")
Rodeja i Galter (1962), Llibre de Figueres, pp. 154-155 ("Bernat Jacob i la seva muller Gamisendis")
Torrent i Orri (1963), "El castillo de la Carta-Pobla de ...", pp. 91-95, 104-106, doc. 1 (trad. esp. del document de 1313), i 110-110 (notes) ("Bernardo Jaime... y sus esposa Garsendis")
Bernils i Mach (1966), "Historia del Hospital de Figueras ...", pp. 260-266 (trad. esp. del document de 1313 extreta de Torrent 1963 a les pp. 261-263) ("Bernardo Jaime y su esposa Garsendis")
Bernils i Mach (1977), Figueres, p. 145 (divulgació) ("Bernat Jaume i la seva muller Garsendis")
Bernils i Mach (1993), Hospital de Figueres: 680 anys ..., pp. ***
Reventós i Conti (1996-2003), Història dels hospitals de ..., vol. 2 (1999), pp. ***
Egea Codina (1993), "Aspectes de la Figueres del segle ...", p. 100 ("Bernat Jaume")
Cobos Fajardo (2004), Llibre de privilegis de la vila ..., pp. 28-30, doc. 8, i 208, núm. 8 ("Bernat Jaume i Gasenda")
Marquès i Planagumà (2009), El Cartoral de Rúbriques ..., pp. 100, 104-105 i 466-468, doc. 118 (143) ("Bernat Jaume i Garsendis")
Farías Zurita (2009), El mas i la vila a la Catalunya ..., p. 227 ("Bernat Jaume i Garsenda")
Colomer Casamitjana - Fumanal Pagès (2013), "Segles XIV-XV: un hospital de ...", pp. 14-21 ("Bernat Jaume i Garsenda")
Enllaços
Fundació Salut Empordà: Història ("Bernat Jaume i la seva muller Garsendis")
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Jaume, Bernat
Administrador als documents
Girona - ADG - Visites pastorals – P-3, f. 23v – Visita pastoral, Eclesiàstic – 1321
Atorgant als documents
Girona - ADG - Patrimoni de la Mitra – calaix 2, núm. 47 – 1 juliol 1313
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 203, f. 78rv – Donació, Reial – 3 novembre 1305

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).