MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6681 (28 / abril / 2024)

Quihivé, Simó (fl. 1377 – Barcelona, 1387)

Creació de la fitxa: 2022-09-05
Darrera modificació: 2022-09-06
Categoria social i professional
barber
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I)
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Barber de Barcelona. Estigué adscrit a la casa de Joan I el Caçador (1350 – 1396) entre 1384 i 1387, mentre fou infant i després ja com a rei. Tingué relació amb diversos ministrers de la casa de l'infant Joan. El 10/09/1382 va rebre donació d'una esclava que havia estat propietat del ministrer de l'infant Joan Joan Trueter. Posteriorment aquesta donació fou revocada. El mateix Quihivé prometé tornar tots els béns de Trueter que hi tenia (4/06/1383). — Formes antigues del nom: «Simonis Quilbe», «Simonis Quihibe», «Simonis Quibe» (llatí); «Simon Quibé» (català)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1728, f. 14r – Revocació, Reial – 30 setembre 1382
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1786, ff. 18v-19v – Absolució, Reial – 19 agost 1382

Carmel Ferragud Domingo

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).