MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6676 (22 / November / 2024)

Roig, Pere (fl. Barcelona, 1436)

Creació de la fitxa: 2022-08-29
Darrera modificació: 2022-08-29
Categoria social i professional
físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Reina Maria de Castella
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), de Barcelona. Mestre en medicina. El 1436 fou un dels metges que emeteren un dictamen sobre la malaltia de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), adreçat als consellers del rei (Manual; Comenge 1904; Bassegoda 1918; Garcia 1952). Va estar al servei de la reina (Comenge 1904).
Bibliografia
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 356-357
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 19 i 55-56 (text del Manual)
Bassegoda (6/10/1918), "Un dictamen mèdich del sigle XV" (text del Manual)
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 288 (de Comenge)
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ..."
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-8 – Dietari, Municipal – 8-20 novembre 1436

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).