MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6669 (22 / November / 2024)

Torrella, Jeroni (València, c. 1456 – València, post 1512)

Creació de la fitxa: 2022-08-16
Darrera modificació: 2022-08-19
Categoria social i professional
físic - metge
Comentaris
Metge (físic) valencià. Fill del físic-cirurgià Ferrer Torrella i germà de Gaspar Torrella (c. 1452 – c. 1520). Va estudiar a Siena i Pisa. A Pisa es va graduar amb vint anys el 1476. Metge de Joana, reina de Nàpols i germana de Ferran II el Catòlic (1452 – 1516). El 1502 va ser nomenat examinador d'arts i de medicina a València, i del 1505 al 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General de la mateixa ciutat. Autor del tractat De imaginibus astrologicis (imprès a València el 1496) sobre l'aplicació mèdica dels segells astrològics, que va dedicar a Ferran el Catòlic.
Bibliografia
Weill-Parot (2019), "Jerome Torrella and Astrological ..."
Weill-Parot (2002), Les « images astrologiques » au ..., 759-871
Jérôme Torrella (Hieronymus Torrella) (2008), Opus praeclarum de imaginibus ...
Enllaços
https:/​/​ca.wikipedia.org/​wiki/​Jeroni_Torrella

Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).