MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6667 (22 / November / 2024)

Dessoler, Antoni (fl. Barcelona, 1379 – 1381)

Creació de la fitxa: 2022-08-09
Darrera modificació: 2024-07-30
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona. Potser era descendent de l'apotecari Bernat Dessoler (fl. 1326 – 1347) (Vela 2007). Se'n coneix un aprenent, Bartomeu Ribera, contractat el 1379 (Ferragud 2005). Feu testament el 10/05/1381, en el qual nomenà marmessors els apotecaris Vicenç (I) Bonanat (fl. 1357 – 1382), Guillem Pujol (fl. 1378 – 1428) i Pere Terrassa (fl. 1367 – 1402) (Jordi 2005).
Bibliografia
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "La farmacia en Barcelona desde ..."
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 272, 649-650 (núm. 6871), 652 (núm. 6924) i 888 (núm. 12008) ("Antoni Soler")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 113 ("Antoni de Soler")
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 439 i 459; vol. 2, pp. 731 i 851 ("Antoni des Soler")
Variants del nom
Soler, Antoni

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).