MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6661 (28 / abril / 2024)

Pau, Pere (fl. Barcelona, 1401 – 1453)

Creació de la fitxa: 2022-08-06
Darrera modificació: 2022-08-29
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - examinador - físic - mestre - metge - professor - protometge
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), de Barcelona. El 1401 era un dels mestres en medicina als quals el rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) havia encomanat l'ensenyament a l'Estudi de Medicina de Barcelona que acabava de fundar, i als quals manà que no desistissin malgrat l'oposició d'altres metges de la ciutat (Rubió 1908-1921; Cardoner 1973). El 1417 fou subdelegat d'Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422) en les seves funcions d'examinador general (protometge). El 1422 succeí aquest darrer com a canceller de l'Estudi i protometge (Cardoner 1973). El 1416 examinà el cirurgià Arnau de Matamala (fl. 1416 – 1429) i el 1424, el barber Joan Folguer. El 1436 fou un dels metges que emeteren un dictamen sobre la malaltia de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), adreçat als consellers del rei (Manual; Comenge 1904; Bassegoda 1918; Garcia 1952). En els anys 1437-1438 declarà com a perit en un procés inquisitorial per suposada circumcissió en una família de conversos de Barcelona, parents de Francesc (II) de Pedralbes (fl. 1407 – 1453) (Hernando - Ibáñez 1992). Com a canceller de l'Estudi, fou succeït, interinament el 1447 i definitivament el 1453, per Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458). Potser era l'homònim que fou ferit en una baralla el 1448 (Cardoner 1973). Fou pare de Jaume Pau, jurista i conseller reial, i avi del canonge i humanista Jeroni Pau (m. 1497). — Formes antigues del nom: «Petrus Pauli» (llatí), «Pere Pau», «Pere Paul» (català).
Bibliografia
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 356-357
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 19 i 55-56 (del Manual)
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 420, doc. 478
Bassegoda (6/10/1918), "Un dictamen mèdich del sigle XV" (del Manual)
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 288 (de Comenge)
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ..."
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 34*, 110, 127-128, 135 i 218
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 77 i 112-113
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Pau, Mestre Pere'
Madurell i Marimon (1984), "Antoni Ricart, professor en Arts ...", pp. 133-134
Hernando - Ibàñez (1992), "El procés contra el convers ...", pp. 83 i 95-97
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-8 – Dietari, Municipal – 8-20 novembre 1436
Testimoni als documents
Barcelona - ADB - Govern i justícia: Processos – núm. 762, 40 ff. – Procés, Eclesiàstic – 30 desembre 1437

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).