MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom661 (27 / abril / 2024)

Castellà, Jaume (fl. 1380 - 1392)

Creació de la fitxa: 2007-10-23
Darrera modificació: 2015-02-19
Categoria social i professional
camarlenc reial - traductor
Comentaris
Segurament identificable amb un cortesà que va exercir el càrrec de camarlenc de Violant de Bar (muller de Joan I) almenys entre els anys 1380 i 1392, va traduir al català l'Epitoma rei militaris de Flavi Vegeci (Del mester d'armes e de l'art de cavalleria). Com el mateix traductor indica, la versió va partir d'una traducció francesa que no s'ha pogut identificar però de la qual sabem, gràcies al fet que Castellà en va traduir també el pròleg, que s'havia preparat abans de 1328 per a un príncep de la cort angevina de Nàpols. Entre les particularitats del text, hi ha el reconeixement prologal de la dificultat de traduir adequadament a una llengua romànica el lèxic tècnic militar romà. Potser per això, i imitant el procediment d'altres traductors, una segona mà va començar a compilar un diccionari de termes tècnics al final de l'únic manuscrit que conserva el text. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Castellà, Jaume)
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1747, f. 122v – Lletra, Reial – 6 novembre 1383

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).