MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6609 (28 / abril / 2024)

Maresa, Bernat (fl. Barcelona, 1370 – 1390)

Creació de la fitxa: 2022-07-28
Darrera modificació: 2022-07-29
Categoria social i professional
ciutadà - cònsol - mercader
Comentaris
Mercader, ciutadà de Barcelona. Fou patró d'una galera que serví en diverses armades a Sicília i a Sardenya en els anys 1370-1372. El 1385 fou nomenat cònsol de catalans a Damasc pels consellers de Barcelona. Exercint aquest càrrec, el 1387 regalà al monestir de Santa Caterina del Mont Sinaí una taula pintada amb la imatge de la santa. Fou substituït el 1390. El 1397 ja devia ser mort, perquè una nau comercial que havia comandat ja tenia un altre patró (i s'acabaria incendiant a Siracusa el 1400). — Formes antigues del nom: «Bernet Maresa», «Bernat Marese», «Bernat Meresa» (català).
Bibliografia
Capmany i de Montpalau (1961-1963), Memorias históricas sobre la ..., vol. 2, doc. 231 (òlim 109)
Couyat-Barthoux (1913-1914), "Sur une peinture catalane du XIVe ...", p. 732
López de Meneses (1956), "Los consulados catalanes de ...", doc. 20-24 i 26-27
Voltes i Bou (1964), "Repertorio de documentos ...", p. 110
Carrère (1967), Barcelone, centre économique à ..., vol. 1, p. 290 ("en Marese [Manresa]"), vol. 2, p. 130 i 132 [de la trad. catalana]
Dufourcq (1974), "Catalogue chronologique et ...", doc. 294-298 i 300
Coulon (2004), Barcelone et le grand commerce ..., p. 106 ("Bernat Manresa")
Duran i Duelt (2011), "La Corona de Aragón y el Sinaí ..."
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2307, f. 12r – Rendició de comptes, Reial – 24 novembre 1370
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2311/1, f. 3v – Rendició de comptes, Reial – 25 juny 1372

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).