MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6582 (19 / maig / 2024)

Duran, Arnau (fl. Puigcerdà, 1289 – Pàmias [Pamiers], 1297)

Creació de la fitxa: 2022-07-13
Darrera modificació: 2022-11-18
Categoria social i professional
apotecari/especier
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Occitània - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Pàmias [Pamiers] - Puigcerdà
Comentaris
Apotecari de Puigcerdà. Es casà amb Sibil·la (esposa d'Arnau Duran) (fl. 1290 – 1294) i tingueren a Jaume Duran (fl. 1297), Antoni Duran (fl. 1297) i Elisenda (filla d'Arnau Duran) (fl. 1297). Fou padrastre dels fills del primer matrimoni de la seva muller: Mateu (fill de Sibil·la, esposa d'Arnau Duran) (fl. 1297) i Jaume (fill de Sibil·la, esposa d'Arnau Duran) (fl. 1297). Oncle de l'apotecari de Puigcerdà Guillem Duran (fl. 1290 – 1311). L'any 1294 encara residia a Puigcerdà, com consta en la compravenda d'unes cases i en una donació on apareix com a deutor. El 30 de gener de 1297, vidu i habitant a Pàmies, es casà a Puigcerdà amb Elisenda (filla de Pere Borser; esposa d'Arnau Duran) (fl. 1297). Tot seguit, vengué unes cases que tenia a Puigcerdà per poder pagar els seus creditors. — Formes antigues del nom: «Arnaldus Durandi» (llatí).

Sofia Garçon Peyrí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).