MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6567 (22 / November / 2024)

Bescaran, Bertran de (fl. Puigcerdà, 1280 – 1295)

Creació de la fitxa: 2022-07-12
Darrera modificació: 2022-08-26
Categoria social i professional
barber
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats) - Urgell (comtat)
Localitats: Puigcerdà - Seu d'Urgell, la
Comentaris
Barber de Puigcerdà. Nascut probablement a la Seu d'Urgell, d'on era el seu pare, i on devia exercir de barber a l'inici (Serra 1947). El 1280 vengué un ramat d'ovelles. El 1292 nomenà procurador Huguet de Querol (fl. 1290 – 1292), barber de Bagà, per gestionar els seus afers a la Seu d'Urgell i en altres llocs (Serra 1947) i es casà amb Elisenda Macany (fl. 1292). Aquell mateix any contractà com a aprenents Pascal Ferrer (fl. 1292) i Pere Sorribes (fl. 1292 – 1294). El segon havia de pagar-se l'aprenentatge, però el 1294 li condonà el deute. Encara apareix com a testimoni en un document de 1295. — Formes antigues del nom: «Bertrandus de Bescheran», «Bertrandus de Besqueran» (llatí).
Bibliografia
Serra i Vilaró (1930-1950), Baronies de Pinos i Mataplana ..., vol. 2 (1947), p. 185

Sofia Garçon Peyrí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).