MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6534 (13 / maig / 2024)

Cresques Abiatar (fl. Lleida - Saragossa, 1459 – 1473)

Creació de la fitxa: 2022-06-13
Darrera modificació: 2023-09-28
Categoria social i professional
jueu - metge - oculista
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic i cirurgià), jueu. Nascut a Lleida, on feu els primers estudis a l'escola rabínica del call. A causa de les disposicions restrictives de l'activitat dels jueus de Catalunya impulsades per la reina Maria de Castella (1406 – 1458), la família es traslladà a Saragossa, on Cresques estudià medicina. El 1459, acabats els estudis, fou examinat per Joan de Vesac (fl. 1432 – 1462), protometge del rei Joan II el Sense Fe (1398 – 1479), que li atorgà la preceptiva llicència per exercir. Amb la flexibilització de la legislació sobre els jueus, decidí tornar a instal·lar-se a Lleida, on adquirí fama com a oculista (Simon de Guilleuma 1958). El 1468 operà Joan II de cataractes amb èxit, primer de l'ull esquerre (11 set.) i després del dret (12 oct.). La primera operació hagué d'esperar a la mort de la reina Joana Enríquez (1425 – 1468), que s'hi oposava fermament, i la segona, hagué de vèncer les resistències del metge, que s'escudava en raons astrològiques per no arriscar-se novament (Zurita 1562-1580; Vignau 1874; Simon de Guilleuma 1958). Deu ser el "mestre Cresques" que el 1473 era exceptuat pel municipi de Lleida de l'obligació de residir a la jueria per ser metge i foraster (no contribuent) (Lampurlanés 2019). El seu germà Ezmel fou mercader a Saragossa i l'altre germà, Dolç, i el seu nebot Vidal, fill d'Ezmel, foren metges a la mateixa ciutat (Simon de Guilleuma 1958). S'ha proposat identificar-lo, sense fonament, amb Cresques Adret, metge d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), que el 1458 pronuncià l'elogi fúnebre del monarca a Cervera. — Formes antigues del nom: «Cresques Abnarrabí» o «Abenrabí», «Abiatar/Aviatar Cresques», «Abiataz aben Cresques» («Cresques», «Crescas», «Cresquas», «Creixcas»). — La bibliografia depèn de les aportacions de Zurita 1562-1580, Bofarull 1854, Vignau 1874, Simon de Guilleuma 1958 i Lampurlanés 2019, que no sempre reprodueix amb exactitud ni fa cas dels aclariments de Baer 1929-1936 i Kottek 1976.
Bibliografia
Zurita (1967-1977 i 1985), Anales de la Corona de Aragón [1562-1580], llib. XVIII, cap. 18 ("Crexcas Abiabar, rabí de Lérida")
Bofarull i Mascaró (1847-2003), Colección de documentos ..., vol. 14 (1854), p. 38
Vignau (1874), "Carta dirigida á D. Juan II de ..."
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 861-862 (nom)
Sanahuja (1946), Lérida en sus luchas por la fe ..., pp. 64-65 i 205-206
Simon de Guilleuma (1958), "Crescas Abnarrabi, médico ..."
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., pp. 62-63 ("Creixas Abiatar", "Crescas Abnabarri", "Cresques Abnabarri", de Simon de Guilleuma)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 272 (només al Repertori: "Abiabar, Cresques")
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., pp. 41-43 ("Creixas Abnabarri", de Simon de Guilleuma)
Kottek (1976), "Cresques" (amb la bibl. més antiga; nom)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Cresques Abiabar'
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Creixas Abiatar (Abnarrabí) / Cresques Abnarrabí'
Danon Bretos (1987), "La medicina judía en la Corona ...", p. 22 (de Kottek; nom)
Simón Tor (2003), "La cirurgia catalana als segles ...", p. 35
Camps i Surroca - Camps i Clemente (oct. 2009), "Advocacions i metges lleidatans ...", p. 18-19 (de Simón Tor)
Motis Dolader (2014), "Claves e identidades de los ...", p. 86 (de Sanahuja)
Simón Tor - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Pertejo Fernández (2016), "Les cataractes de Joan II ..."
Lampurlanés (2019), "Noves aportacions documentals per ...", p. 32
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Creixas Abitiar'
Enllaços
Galeria de Metges Catalans
Variants del nom
Cresques Abnarrabí

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).