MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6533 (27 / abril / 2024)

Maria (lliberta de Lleonís Mestre) (m. Barcelona, 1451)

Creació de la fitxa: 2022-06-09
Darrera modificació: 2022-06-09
Categoria social i professional
convers - llibert - peller
Comentaris
Lliberta, de Barcelona. Conversa al catolicisme. Havia estat esclava del barber-cirurgià de Barcelona Lleonís Mestre (m. 1437) i havia comprat la llibertat pel sistema d'alforria. Era d'origen búlgar. Es dedicà a l'ofici de peller (confecció i revenda de roba vella). Feu testament el 19/08/1445, però més tard, ja malalta de mort, decidí fer-ne un altre, el l'1/02/1451, publicat dos dies després. La sobrevisqué un fill, Pere Safàbrega, instal·lat a Teià (Maresme).
Bibliografia
Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ...", pp. 147-148
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 124 (esclaus del barber, sense esmentar-la)
Albacete i Gascón (2006), "Els lliberts barcelonins del ...", pp. 156, 166 i 170
Testador als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 133/9, ff. 33r-35v – Testament, Notarial – 1 febrer 1451

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).