MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6514 (27 / abril / 2024)

Saragossa, Bartomeu (fl. Barcelona, 1431 – 1442)

Creació de la fitxa: 2022-05-27
Darrera modificació: 2022-05-27
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari de Barcelona. El 1431 participà en el proveïment de l'expedició d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) a Gerba, Sicília i Nàpols. Se'n conserva el testament (4/01/1441) i un codicil (22/10/1442), que es publicaren el 3/11/1442. Nomena hereus els seus nets, fills de filles tingudes amb la seva esposa Magdalena, que deixa usufructuària, amb l'obligació d'adoptar el cognom Saragossa. Entre els marmessors, nomena (al codicil) l'apotecari de la mateixa ciutat Antoni Runa (fl. 1442 – 1446).
Bibliografia
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 568-569 (doc. 88a i 88b), 571 (doc. 93a i 93b), pàssim
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2331, f. 13r – Llibre de comptes, Reial – 22 juliol 1431

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).