MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6501 (28 / abril / 2024)

Fontanals, Arnau (fl. Barcelona - Cabrera de Mar, 1431 – 1454)

Creació de la fitxa: 2022-05-24
Darrera modificació: 2022-08-29
Categoria social i professional
cavaller - cirurgià - donzell - mestre - noble
Activitat professional
Patró: Rei Alfons IV el Magnànim
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sicília (regne/illa)
Localitats: Barcelona - Cabrera de Mar (Maresme)
Comentaris
Metge (cirurgià). Fou cirurgià d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), al servei del qual participà en l'expedició a Gerba, Sicília i Nàpols de 1431-1432 (Salvá-Sáinz de Baranda 1848; Cifuentes 2000). Sembla que n'obtingué possessions a Sicília (Cardoner 1968) i que el feu noble (donzell) (Carreras 1893). També serví la reina Maria de Castella (1406 – 1458). El 1436, essent cavaller, fou un dels metges que emeteren un dictamen sobre la malaltia de la reina Maria de Castella (1406 – 1458), adreçat als consellers del rei (Manual; Comenge 1904; Bassegoda 1918; Garcia 1952). Posseí la casa forta de Cabrera, més tard dita d'Agell (Cabrera de Mar, Maresme), amb jurisdicció criminal (Carreras 1893; Graupera 2012). Se'n conserva el testament (6/02/1454), fet a Cabrera, pel qual deixa usufructuària la seva esposa Elisabet, i hi esmenta germans i diversos esclaus. No deixà descendència. Fundà una capella a Cabrera, on fou enterrat, i disposà la venda de tots els seus béns per sustentar-hi un benefici, a la mort de la seva esposa (Carreras 1893; Madurell 1970; Graupera 2012). — Formes antigues del nom: «Arnau Fontanals», «Arnau Fontenals» (català).
Bibliografia
Salvá - Sáinz de Baranda (1848), "Varias noticias sobre la segunda ...", p. 480 ("Arnaldo Fontanol")
Carreras i Candi (1893), "Cabrera del Maresma ...", pp. 64-65
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 356-357
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 19 i 55-56
Bassegoda (6/10/1918), "Un dictamen mèdich del sigle XV"
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 288 (de Comenge)
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", pp. 45 i 48 ("Arnau de Fontanal", sense citar documentació)
Madurell i Marimon (1/08/1949), "La iglesia parroquial de San ...", p. 17
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ..."
Cardoner i Planas (1968), "La propagación de la medicina de ...", p. 137
Madurell i Marimon (1970), L'art antic del Maresme ..., pp. 46-47 i 144 (doc. 3-4)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Fontanals, Arnau de'
Cifuentes i Comamala (2000), "La medicina en las galeras de la ...", p. 10
Graupera i Graupera (2012), L'art gòtic al Baix Maresme ..., pp. 66-67 (de Carreras i Madurell)
Atorgant als documents
Barcelona - AHCB - Fons municipal: Actes protocol·laris – vol. 08/1B.XXV-8 – Dietari, Municipal – 8-20 novembre 1436
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 422, f. 83r – Tresoreria, Reial – maig 1432

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).