MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6496 (22 / November / 2024)

Riera, Joan (fl. Barcelona, ante 1443)

Creació de la fitxa: 2022-05-23
Darrera modificació: 2022-05-23
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona. Tenia casa i obrador al carrer dels Apotecaris de la ciutat. Es conserva el testament (1443) i la marmessoria (1443-1447) de la seva segona esposa, Bartomeua Bonet (m. 1443). Morí abans que la seva esposa. Sembla que van tenir fills, però no els van sobreviure.
Bibliografia
Cases i Loscos (1990), Catàleg dels protocols notarials ..., p. 110 ("Riera")
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 123, 144, 169, 179-180, 277-278, 341, 358, 572-573 (doc. 96a i 96b), 690, 724-725, 748, 760, 771, 779 i 786 ("sa Riera")
Posseïdor precedent als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 529, 50 ff. – Marmessoria, Notarial – 1443 - 1447

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).