MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6490 (28 / abril / 2024)

Gaucelm de Lunèl, Ramon (V) (c. 1205 – 1269)

Creació de la fitxa: 2022-04-06
Darrera modificació: 2022-04-14
Categoria social i professional
ambaixador - lloctinent reial - noble
Comentaris
Gran noble occità, senyor de Lunèl (entre Montpeller i Nimes). Encara que, com a tal, era vassall dels comtes de Tolosa, també ho era de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) per altres dominis (tenia un batlle propi a Tarragona), i fou home de la seva màxima confiança. Fou molt pròxim al rei durant tot el període de la pugna entre els comtes tolosans i els reis de França, sostinguts per l'Església. El 1238, durant el setge de València, Jaume I li feu donació de l'alqueria de Castelló de l'Albufera, que retornà al rei el 1242. Cap a 1252 o 1253 fou requerit per Alfons de Poitiers (1220 – 1271), comte de Tolosa, per aconseguir que l'anés a visitar l'oculista jueu Abrahim (fl. c. 1252 – 1253). Fou present, en representació del rei, a la signatura del tractat de Corbeil (1258) i també a la concòrdia entre Jaume I i Montpeller del mateix any. Des d'almenys 1260 era lloctinent del rei a la senyoria de Montpeller. El 1262 fou un dels testimonis del matrimoni de l'infant Pere [Pere II el Gran (1240 – 1285)] i Constança de Sicília (1249 – 1302), a Montpeller, i el mateix any viatjà a Nàpols a tractar amb Manfred de Sicília del dot de la seva filla i acompanyà Jaume I a Clarmont d'Alvèrnia per al casament de la infanta Elisabet d'Aragó amb Felip, primogènit de Lluís IX de França (1214 – 1270), i a l'entrevista amb aquest darrer. El 1264 el rei aprovà els comptes que li presentà, de la lloctinència de Montpeller.
Bibliografia
Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ...
Teulet - Laborde - Berger - Delaborde (1863-1909), Layettes du Trésor des chartes
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., pp. 150, 154, 272, 282, 285, 305-306, 316, 321-322, 324 i 354
Soldevila (1995), Pere el Gran, vol. 1, pp. 94-95, 101 i 105
Soldevila (2007), Les quatre grans cròniques, I ... [Llibre dels fets de Jaume I], cap. 490-492, pp. 478-479 (el fill de R. G. i ell mateix, aparentment viu, sobre l'ajut a la croada de 1269)
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ... [Crònica de Bernat Desclot], cap. 137, p. 287 (el "senyor de Lunel", segurament un descendent, en l'exèrcit francès que envaí Catalunya el 1285)
Torró - Esquilache (2018), "«Por donde jamás habían sido ..."
Enllaços
Geneanet
Atorgant als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).